El passat 22 de juny del 2022 es va publicar el nou RD 487/2022 que derogarà l’anterior RD 865/2003 a partir del 2 de gener del 2023.
La legionel·losi és una malaltia bacteriana d’origen ambiental associada fonamentalment als sistemes de refrigeració “moderns”. Aquest bacteri es troba de forma natural a l’aigua. Es va descobrir després d’un brot ocorregut el 1976 entre diversos legionaris que van acudir a una convenció als Estats Units, i d’aquí el nom.
Cal esmentar que l’única manera possible de contraure la malaltia és per via respiratòria, per inhalació de petites gotes d’aigua que permeten que el bacteri arribi als pulmons, produint un quadre de pneumònia. Per això, la majoria dels esforços preventius i de disseny se centren en aquells equips que generen aerosols d’aigua, com ara una torre de refrigeració o un condensador evaporatiu.
A grans trets, els 5 principals preceptes a complir són els següents:
1) Notificar a l’ens competent l’existència de torres de refrigeració i condensadors evaporatius.
2) Realitzar un disseny constructiu adequat de les instal·lacions, dipòsits, canonades, punts de sortida final d’aigua, etc.
3) Dissenyar una avaluació de riscos i/o un pla de prevenció i control, planificar revisions i controls periòdics, així com un mostreig periòdic de l’aigua.
4) Les instal·lacions s’han de netejar i desinfectar almenys una vegada a l’any, recorrent a empreses externes acreditades.
5) El personal involucrat ha de disposar de formació concreta a la matèria.
El RD 487/2022 presenta novetats importants davant de l’anterior RD 865/2003, entre les quals destacaríem l’obligació de realitzar força més operacions de prevenció, control i manteniment (descrites als seus annexos); així com un disseny constructiu preventiu més concret i rigorós. Introdueix alhora dos nous conceptes molt importants: el PPCL (Pla de Prevenció i Control de Legionella) i el PSL (Pla Sanitari davant Legionella). Conceptualment, ja no parlem d’instal·lacions d’alt/baix risc, com ho feia el RD 865/2003.
En general, representa un major esforç del titular de l’establiment per evitar i minimitzar en la mesura del possible el risc de brot per legionel·losi, cosa que comportarà força més feina, dedicació i cost. Cal destacar sobre això que el 2/1/2024 (1 any després de la seva entrada en vigor) s’hauran d’adaptar i actualitzar els PSL/PPCL a les instal·lacions ja existents; donant de termini 2 anys, fins al 2/1/2025, per adaptar el disseny constructiu de la instal·lació. El darrer punt pot requerir inversions importants.
També planteja com a novetat formalitzar un contracte amb l’empresa externa que fa el manteniment preventiu i neteja i desinfecció. En alguns casos, el programa de mostreig de l’aigua augmenta molt significativament (per a una torre de refrigeració, per exemple, passa de trimestral a mensual l’analítica per detectar legionel·la). A l’annex V del RD s’especifica, per exemple, el nombre de punts de presa de mostres necessaris segons el nombre de punts de sortida finals d’aigua (aixetes, dutxes, etc.)
El nostre consell des d’ASECORP és fer una lectura molt atenta del RD i, amb tots els plànols i dades tècniques de la instal·lació, reunir-se amb el mantenidor per establir un nou marc contractual (contracte obligatori) determinant qui fa què, i amb quina periodicitat, per complir amb el RD (i en especial, el seu annex IV per al manteniment i la revisió i el seu annex V per al mostreig). És especialment important planificar les inversions per adequar el disseny constructiu als preceptes de l’annex III.1.
