La sostenibilitat a Europa s’ha consolidat com un dels eixos clau en l’estratègia empresarial i reguladora dels darrers anys. Tanmateix, més enllà de l’impuls inicial cap a la descarbonització i la transparència, el context actual mostra una evolució cap a la simplificació estratègica. Entendre aquest canvi és clau per anticipar com afectarà a les empreses l’actual marc normatiu i regulador de la sostenibilitat a Europa.
El marc normatiu i regulador de la sostenibilitat a Europa
El panorama de la sostenibilitat corporativa a Europa està vivint una fase de canvi regulatori molt intensa. Des de l’aprovació del Pacte Verd Europeu el 2019, la Unió Europea ha desenvolupat un ampli conjunt de normativa orientada a la descarbonització, la protecció ambiental i la transformació del model productiu.
S’han aprovat normatives importants que afecten directament a les empreses, pel que fa a:
- Informació corporativa en sostenibilitat (CSRD): ampliació del marc de report d’informació no financera, amb requisits estandarditzats a nivell europeu.
- Diligència deguda en sostenibilitat (CSDDD): establiment d’obligacions per identificar, prevenir i mitigar impactes en drets humans i medi ambient en la cadena de valor.
- Taxonomia europea: sistema de classificació d’activitats econòmiques sostenibles, utilitzat com a referència en l’àmbit financer i corporatiu.
- Mecanisme d’Ajust a Frontera per Carboni (MAFC): instrument que pretén evitar la fuga de carboni, associada a la importació de determinades mercaderies, igualant el cost de les emissions entre productes importats i els produïts a la UE.
- Desforestació: requisits per garantir que determinats productes no contribueixen a la desforestació ni a la degradació forestal.
- Petjada de carboni: desenvolupament normatiu en diferents Estats membres, com el Reial decret 214/2025 a Espanya, que regula el registre, càlcul i publicació de la petjada de carboni.
Evolució recent de la sostenibilitat a Europa: simplificació estratègica
El gener de 2025, el context geopolític i econòmic va impulsar un canvi d’estratègia i es va iniciar una etapa centrada en la simplificació i la competitivitat amb la presentació, per part de la Comissió Europea, de la Brúixola per a la Competitivitat, definida com una nova fulla de ruta per reforçar el creixement econòmic europeu. Un mes després, el 26 de febrer de 2025, es va llançar el Clean Industrial Deal, un pla que situa la descarbonització com a motor de creixement industrial i competitivitat.
En aquest context s’emmarquen les Propostes òmnibus, una sèrie de deu propostes que inclouen mesures de simplificació de la normativa europea en múltiples sectors.
Podem destacar 4 paquets especialment rellevants:
Paquet òmnibus I: sostenibilitat
Aquest primer paquet introdueix modificacions rellevants en matèria ESG que suposen una reducció del nivell d’exigència reguladora inicialment previst, mitjançant:
- La reducció de les obligacions de diligència deguda
- La limitació i simplificació dels requisits de reporting en sostenibilitat
- La modificació del Mecanisme d’Ajust a Frontera per Carboni (MAFC), reduint-ne la complexitat i l’abast operatiu
El 24 de febrer de 2026, el Consell va donar llum verda definitiva a aquests canvis en els requisits de reporting i diligència deguda.
Paquet òmnibus IV (empreses i digitalització) i Paquet òmnibus VI (substàncies químiques)
Se centren principalment en la regulació d’àmbits que no s’emmarquen directament en el camp de la sostenibilitat. Tot i això, ambdós paquets incorporen determinades mesures amb incidència en aquest àmbit. En particular, el paquet òmnibus IV va introduir una modificació en el Reglament relatiu a les bateries (Reglament (UE) 2023/1542), amb l’objectiu d’ajornar les obligacions de diligència deguda aplicables als operadors econòmics. Per la seva banda, el paquet òmnibus VI inclou propostes de simplificació de determinats requisits i procediments en matèria de substàncies químiques.
Paquet òmnibus VIII: medi ambient
Presentat el desembre de 2025, aquest paquet inclou sis propostes legislatives que suposen una flexibilització de determinats requisits ambientals, mitjançant:
- L’acceleració dels procediments d’avaluació ambiental vinculats a permisos
- La revisió de la normativa d’emissions industrials, reduint el nivell d’exigència en alguns aspectes
- La introducció d’ajustos en els règims de responsabilitat ampliada del productor (RAP)
Un marc regulador en constant evolució
En conjunt, aquest escenari reflecteix un marc regulador en evolució, en què conviuen el desenvolupament de noves obligacions en sostenibilitat amb processos de revisió i ajust de la normativa existent.
Des d’un punt de vista operatiu, aquest context obliga les empreses a mantenir un seguiment continu del desenvolupament normatiu europeu. No es tracta únicament d’identificar noves obligacions, sinó d’entendre com s’interrelacionen entre si i com afecten la gestió diària de l’organització.
Acompanyament expert en l’àmbit de la sostenibilitat
En aquest sentit, ASECORP us pot ajudar i acompanyar per anticipar-vos i adaptar-vos a la nova normativa de sostenibilitat.
Portem més de 30 anys d’experiència ajudant empreses de tots els sectors a interpretar, aplicar i anticipar-se als canvis normatius en matèria de seguretat laboral, medi ambient i compliment tècnic-reglamentari.
