El 10 d’octubre va tenir lloc el Dia Mundial de la Salut Mental, i no és només una data al calendari, sinó una oportunitat per reflexionar sobre un dels aspectes històricament més oblidats i, alhora, més crítics de la seguretat i salut en el treball.
La salut mental a la feina ha deixat de ser un tema tabú; avui és un risc laboral emergent que exigeix una resposta urgent.
L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) alerta que l’augment dels trastorns del son, la depressió i l’ús de psicofàrmacs són senyals clares del deteriorament del benestar psicològic en l’entorn laboral, tal com expliquen en la publicació de la seva pàgina web.
Indicadors d’alerta
- Trastorns del son: L’insomni i les dificultats per descansar solen ser una de les primeres manifestacions d’un estrès crònic o de la incapacitat per desconnectar de la feina. El cansament acumulat incrementa el risc d’errors, incidents i problemes de salut, afectant tant el benestar individual com el funcionament general de l’organització.
- Depressió: No podem atribuir la depressió únicament a factors aliens a la feina. Pot estar vinculada a entorns laborals poc saludables, sobrecàrrega de tasques, manca d’autonomia, poc suport o situacions d’assetjament. Els seus efectes es reflecteixen en un major absentisme i en una reducció del rendiment i la motivació.
- Ús de psicofàrmacs: El consum d’ansiolítics i antidepressius s’ha normalitzat de manera preocupant. Aquest fet sovint amaga estratègies personals per gestionar una pressió laboral que, en molts casos, s’hauria d’abordar des de l’organització.
Detectar a temps aquests tres indicadors permet identificar els punts febles de l’entorn laboral i establir prioritats d’actuació. Incorporar estratègies per millorar la salut mental a la feina pot ajudar a reduir aquests riscos de manera efectiva.
Marc normatiu de la prevenció psicosocial
La Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) és molt clara en aquest aspecte. Les organitzacions han de protegir la salut de totes les persones treballadores davant dels riscos psicosocials, de la mateixa manera que ho fan amb els riscos físics, químics o biològics.
L’avaluació de riscos ha d’incloure factors psicosocials, i les mesures resultants s’han d’integrar en el pla de prevenció amb terminis definits, responsables i indicadors de seguiment. Ignorar aquest requisit no només implica un risc humà, sinó també un incompliment legal.
Accions preventives per fomentar el benestar laboral
- Identificar els riscos: Analitzar les càrregues mentals, la claredat en les funcions, els horaris, la pressió per terminis irreals, els estils de lideratge, l’assetjament i la manca de conciliació.
- Avaluar-ne l’impacte: Utilitzar eines validades i promoure un clima de confiança on totes les persones puguin expressar el seu malestar sense por de conseqüències negatives.
- Planificar l’activitat preventiva: Establir mesures concretes que eliminin o redueixin els riscos detectats: reorganitzar les càrregues de treball, fixar objectius realistes, formar els comandaments en lideratge saludable, establir protocols davant l’assetjament i garantir la desconnexió digital.
Aquestes accions han d’anar acompanyades d’un seguiment continu per avaluar-ne l’eficàcia i ajustar l’estratègia si cal. A més, són un exemple clar de com cuidar la salut mental a la feina de manera sostenible.
Una visió proactiva del futur laboral
Les organitzacions han d’avançar cap a una visió més proactiva, que no es limiti a reaccionar davant dels problemes, sinó que fomenti la salut mental. Formar, sensibilitzar i dotar de recursos totes les persones és tan necessari com revisar els processos que generen malestar o sobrecàrrega.
Cuidar la salut mental no s’ha d’entendre com una despesa, sinó com una inversió a mitjà i llarg termini que millora el clima laboral, redueix l’absentisme, reforça el compromís del personal i augmenta la productivitat.
Recursos i eines disponibles
Dins del marc del Dia Mundial de la Salut Mental, l’INSST va realitzar una jornada tècnica sobre la salut mental a les organitzacions. Es pot consultar la gravació en el següent enllaç:
https://www.insst.es/jornadas-prl/cnnt-madrid/jornada-tecnica-salud-mental-en-las-organizaciones
D’altra banda, l’INSST també disposa de la seva pròpia eina per fer avaluacions de riscos psicosocials: FPSICO. Factors psicosocials. Mètode d’avaluació. Versió 4.1 – Any 2022
https://www.insst.es/documentacion/herramientas-de-prl/aip/fpsico-factores-psicosociales-metodo-evaluacion-version-4-1-2022
Compromís amb la salut mental i la prevenció
Des d’Asecorp, impulsem la millora contínua en matèria de seguretat i salut laboral. El nostre compromís és acompanyar les empreses en el desenvolupament d’entorns de treball més segurs, equilibrats i humans.
Si voleu més informació sobre la salut mental en l’àmbit laboral o respostes a preguntes relacionades amb la prevenció i molt més, amb l’usuari d’ASECORP podeu entrar al nostre web i visitar l’apartat de requisits legals HSE.
