La reforma de la normativa de prevenció de riscos laborals és cada vegada més a prop. El Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de llei que modificarà la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, el text refós de l’Estatut dels Treballadors i el Reglament dels Serveis de Prevenció.
La gran pregunta ara és: quins canvis comportarà aquesta reforma i com afectarà les empreses i les persones treballadores?
La futura modificació pretén adaptar la normativa tenint en compte totes les realitats de l’entorn laboral, reforçant aspectes com la salut mental, la perspectiva de gènere i la perspectiva d’edat.
A ASECORP hem analitzat detalladament el contingut de l’avantprojecte per oferir una pinzellada de les principals novetats. En aquesta primera entrega ens centrem en les modificacions previstes per a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, explicant els aspectes més rellevants i el seu possible impacte en la gestió preventiva de les empreses.
Noves definicions i llenguatge inclusiu
Un dels canvis més significatius que introdueix la nova normativa és l’actualització del llenguatge emprat en el text legal, apostant per una redacció més inclusiva.
A partir d’ara, termes com «treballador» o «delegat» se substitueixen per referències a les persones treballadores, incorporant un llenguatge que engloba totes les perspectives de gènere. Aquest canvi es reflecteix de manera transversal en el conjunt de la llei.
Una altra modificació rellevant és la substitució del terme «empresari» per «empresa», ampliant l’abast de les obligacions preventives. D’aquesta manera, la norma deixa clar que les responsabilitats recauen sobre qualsevol persona física, jurídica o comunitat de béns que rebi la prestació de serveis de persones treballadores.
Cinc noves definicions que amplien l’enfocament preventiu
La reforma incorpora cinc conceptes que fins ara no estaven expressament definits en la legislació: perspectiva de gènere, perspectiva d’edat, característica personal, violència i assetjament laborals i absència prolongada del treball per motius de salut.
Moltes d’aquestes definicions reforcen la idea d’una exposició desigual als riscos laborals. Factors com el gènere, l’edat o determinades característiques personals poden provocar una exposició diferent davant de determinats riscos i, per tant, s’han d’integrar en l’avaluació preventiva. En aquest sentit, es modifica l’article 15, relatiu als principis de l’acció preventiva, i incorpora un nou apartat que obliga a integrar aquestes perspectives en la gestió preventiva.
La perspectiva de gènere, un element clau en l’avaluació de riscos
La normativa defineix la perspectiva de gènere com la consideració de les diferències que poden generar una exposició desigual als riscos laborals i un impacte diferent sobre la salut física i mental de les persones treballadores.
Aquestes diferències inclouen tant aspectes biològics, com les diferències antropomètriques, la composició corporal, els cicles hormonals o els òrgans reproductius, com les desigualtats socials derivades del gènere que es produeixin dins l’àmbit de l’empresa.
Els fenòmens meteorològics adversos passen a ser un risc laboral prioritari
Els fenòmens meteorològics adversos (FMA) adquireixen un paper protagonista en la reforma de la normativa de prevenció de riscos laborals. El legislador posa fi a un dels principals dubtes existents fins ara: quan aquests fenòmens havien de considerar-se un risc greu i imminent per a les persones treballadores.
Concretament, es modifica la definició de «risc laboral greu i imminent», aclarint expressament que existirà un risc greu i imminent quan sigui raonablement probable que una catàstrofe o altres FMA es materialitzin durant el desplaçament al centre de treball o en transitar per les vies necessàries per accedir-hi.
En aquest cas, s’entén que aquesta probabilitat de materialització existeix quan es reben alertes per part de l’AEMET o de Protecció Civil. Aquest fet reforça la disposició addicional única del RD 486/1997.
Obligacions per a les empreses davant d’un risc greu i imminent
L’empresa estarà obligada a informar tan aviat com es pugui totes les persones treballadores afectades sobre l’existència d’aquest risc, d’acord amb el que estableix l’article 21. Per aquest motiu, és especialment recomanable disposar de protocols interns que permetin comunicar aquest tipus de situacions de manera ràpida i eficaç.
A més, l’empresa haurà d’adoptar les mesures necessàries perquè, quan existeixi un perill greu i imminent, les persones treballadores puguin interrompre la seva activitat i, si cal, no acudir o abandonar immediatament el lloc de treball.
Una altra de les novetats és que l’empresa no podrà exigir que les persones treballadores iniciïn l’activitat quan existeixi un risc greu i imminent. Fins ara, la norma feia referència únicament a reprendre l’activitat, de manera que aquesta modificació reforça el dret de les persones treballadores a no començar la seva jornada en situacions com les provocades per un fenomen meteorològic advers.
Cal recordar que els fenòmens meteorològics adversos (FMA) formen part de les condicions de treball, tal com es remarca amb la modificació de la definició de l’article 4 de la Llei de Prevenció. Per tant, han de ser avaluats per l’empresa, establint les mesures preventives necessàries en aquests casos.
Els riscos psicosocials guanyen protagonisme
Pel que fa a la definició de «danys derivats del treball», s’hi inclouen tots aquells efectes susceptibles d’afectar els àmbits físic, fisiològic, cognitiu, emocional, conductual o social, atorgant una rellevància creixent a l’àmbit psicosocial dins de la prevenció de riscos laborals. En el text actual només es destaca «la salut del treballador», mentre que amb la reforma s’amplia aquest concepte.
Així mateix, a l’article 16, relatiu al pla de prevenció de riscos laborals, l’avaluació de riscos i la planificació de l’acció preventiva, s’estableix que tant en l’avaluació com en la planificació preventiva s’hauran de considerar tots els riscos per a la seguretat i la salut de les persones treballadores i les seves interaccions, incloent-hi de manera específica els riscos psicosocials.
Digitalització i prevenció de riscos
S’introdueix una actualització rellevant a l’article 14, relatiu al dret a la protecció davant dels riscos laborals, incorporant de manera expressa el dret a la desconnexió digital.
Així mateix, a l’article 15, dins dels principis de l’acció preventiva, s’amplia el tradicional criteri de «tenir en compte l’evolució de la tècnica». A partir d’ara, aquest principi no només implica considerar els avenços tecnològics, sinó també integrar-los activament en la millora de la prevenció, assegurant al mateix temps que aquesta evolució no generi nous riscos.
Resum de les principals modificacions de la reforma
Resum de les principals modificacions de la reforma
És important tenir en compte que les modificacions recollides en aquest article constitueixen només una selecció dels canvis introduïts per la reforma. En total, el text incorpora 33 modificacions, de manera que aquest blog ofereix un resum de les novetats més rellevants.
Tot i que en aquest article només analitzem les principals modificacions proposades per a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995), pròximament publicarem una anàlisi específica sobre els canvis previstos en el Reglament dels Serveis de Prevenció (Reial decret 39/1997), que complementarà aquesta primera revisió.
Com et podem ajudar?
A ASECORP comptem amb més de 30 anys d’experiència acompanyant empreses de múltiples sectors en la gestió de la seguretat, la salut i el compliment normatiu (HSE). En un escenari d’evolució legislativa, amb la futura reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals a l’horitzó, ajudem les organitzacions a anticipar-se als canvis i a reforçar els seus sistemes de prevenció.
Si la teva organització vol adaptar-se als nous requisits legals, revisar el seu sistema preventiu o formar els seus equips, a ASECORP podem ajudar-te a fer-ho amb totes les garanties.
