A Catalunya hi ha èpoques en què es donen períodes de sequera que estan relacionats directament amb el clima mediterrani. Aquests episodis acostumen a ser llargs i van seguits de períodes curts de pluges intenses i, per tant, és habitual que, de manera periòdica, les reserves d’aigua del nostre territori es vegin afectades a causa de la manca de precipitació.
Per aquest motiu, des del començament del 2020, l’Agència Catalana de l’Aigua disposa del Pla de Sequera, aprovat per l’Acord GOV/1/2020. L’objectiu principal d’aquest Pla és assegurar l’abastament de la població, minimitzant els efectes negatius sobre els recursos hídrics i els impactes econòmics sobre aquestes activitats que usen l’aigua dins del seu procés productiu, convertint-se així, en una eina de vigilància permanent per gestionar els episodis d’escassetat d’aigua dins de les conques internes de Catalunya.
El Pla de sequera divideix el territori de les conques internes de Catalunya en 18 unitats, així permet enfocar les accions en aquelles unitats on realment es trobi el problema.
El pla defineix dos estats de sequera: la pluviomètrica (directament relacionat amb la precipitació) i la hidrològica (reserves d’aigua que cal gestionar amb eficiència i seguint unes prioritats). Totes dues estan directament relacionades, ja que la segona sol derivar-se de la primera.
Depenent dels diferents escenaris d’escassetat de recursos dins de cadascuna de les 18 unitats definides, es pot determinar sequera pluviomètrica, la qual es classifica en dos nivells: severa o extrema; i/o sequera hidrològica, la qual es classifica en 3 nivells: alerta, excepcionalitat i emergència. Per a la sequera hidrològica també hi ha el nivell de prealerta, però aquest estat no té afectacions directes a la població, es determina perquè l’administració comenci a fer accions preparatòries pel que fa a l’organització interna. Finalment, el Pla defineix, per a les unitats regulades per embassament, tres subnivells dins el nivell d’emergència (I, II i III).
Cadascun dels estats anteriorment definits comporta una sèrie de mesures que han de ser adoptades per mitigar o reduir els danys a mesura que augmenta la gravetat de la sequera, per la qual cosa, en l’avenç de la declaració dels estats de les unitats d’aigua, les mesures de gestió esdevenen cada cop més restrictives.
A les 18 unitats d’explotació definides, la declaració de l’estat de sequera es pot fer de manera independent. Aquestes unitats són homogènies quant a l’origen dels recursos hídrics emprats pels abastaments municipals.
A més, a l’apartat 5 del pla esmentat, es regulen les mesures a realitzar depenent de l’estat de sequera declarat. Aquest estat va canviant amb el temps, ja que des de l’octubre del 2021 està actiu el Pla de Sequera, i per això periòdicament es publiquin al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les resolucions corresponents.
La darrera Resolució ACC/3687/2022, publicada el 25/11/2022, ha declarat l’alerta hidrològica de les unitats d’explotació de la zona del sistema Ter-Llobregat i de la conca de la Muga, determinant l’estat d’alerta a 13 de les 18 unitats definides, un total de 515 municipis de 27 comarques diferents.
Des del mes de febrer del 2022, el sistema Ter-Llobregat, el qual abasteix més de 5 milions de persones, va estar en situació de prealerta. Durant aquests darrers mesos s’ha registrat un descens constant de les reserves hídriques i ha provocat que els embassaments d’aquesta àrea es trobin al 33% de la capacitat, fet que ha comportat la declaració de l’estat d’alerta.
Els aqüífers de Carme Capellades i el Fluvià Muga, la part alta del Ter, el Llobregat Mitjà, l’Anoia Gaià, l’Empordà, la Serralada Transversal, Banyoles i Prades Llaberia continuen a l’estat d’alerta ja declarat aquests darrers mesos.
Les mesures que cal prendre en situació d’alerta impliquen una sèrie de limitacions pel que fa a alguns usos de l’aigua, com són la reducció d’aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i per a altres usos recreatius (5%).
Pel que fa a la reducció per a usos industrials del 5%, el Pla de Sequera defineix que: “5,3,3,c. Amb caràcter general, les persones titulars dels aprofitaments d’aigua hauran de reduir-ne el consum respecte al consum en situació de normalitat”. És a dir, que la reducció no serà aplicable al cabal concessional sinó sobre el consum habitual. El pla no especifica com s’ha de calcular el % de reducció, és per això que des d’ASECORP hem fet consulta a l’administració per conèixer quins són els criteris per aplicar aquestes reduccions. El criteri és el següent:
Des de l’Agència Catalana de l’Aigua es determina que aquest 5% de reducció s’ha d’aplicar respecte a la mitjana del consum dels tres darrers anys, és a dir, que el consum de desembre de 2022 de les indústries en unitats d’explotació declarades a alerta ha de reduir en un 5% respecte a la mitjana dels mesos de desembre de 2019, 2020 i 2021. L’obligació d’estalvi és per a totes les indústries des que es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la resolució que declara l’estat de sequera hidrològica de la unitat d’explotació.
S’estableixen també limitacions particulars per als usos urbans, que hauran de complir tots els municipis, com, per exemple, limitacions de reg per a parcs i jardins, la prohibició d’omplir fonts ornamentals, limitacions a l’ompliment de piscines, limitació en la neteja de vehicles, etc. A més, de limitar-se també el consum global d’aigua per proveïment a un màxim de 250 l/persona/dia.
Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, tot això està comportant que, des de principis d’any, les dessalinitzadores estiguin funcionant al 85% de la seva capacitat, quan en situacions de normalitat funcionen entre el 20% i el 30%. Gràcies a aquest fet s’ha alentit el descens de les reserves, ja que altrament els embassaments es trobarien en una situació significativament pitjor.
Al web de la Generalitat de Catalunya hi ha el Portal de la Sequera on podreu trobar tota la informació relacionada amb l’estat actual de les reserves hidrològiques del nostre territori.
